Visita també l'apartat d'opinió, on podràs deixar els teus comentaris i inclús, redactar articles per penjar-los al web.

El cap d'ERC a l'Ajuntament, Jordi Portabella, considera que l'acord és "la proposta política més important que s'ha aprovat a la ciutat en els últims anys"

El Ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres una declaració institucional en la que es compromet a desenvolupar polítiques per tal que "es reconegui el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir com a poble". La declaració proposada per ERC ha estat aprovada amb el suport de tots els grups polítics.

El president del grup d'Esquerra al consistori barceloní, Jordi Portabella ha ressaltat el "fet històric" que suposa que la capital catalana hagi fet "un pas endavant en el reconeixement del dret a decidir de la ciutadanis sobre el seu futur" i no ha dubtat a titllar que aquesta és "la proposta política més important que s'ha aprovat a la ciutat en els últims anys".

El text aprovat renova el compromís de l'Ajuntament amb la Declaració Universal dels Drets Humans i acorda cinc punts, entre els quals "treballar en suport de les víctimes i dels defensors i defensores dels drets humans", "realitzar accions de prevenció a les agressions al medi ambient" i "desenvolupar polítiques efectives per tal que es reconegui el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir com a poble"
_________________________________________________

La brutícia oblidada de Barcelona

Esquelets rovellats de bicicletes, vambes que pengen dels cables elèctrics o cadenes amb cadenat que no lliguen res. Són alguns dels objectes abandonats al mig del carrer a Barcelona durant mesos i anys, sense que ningú els reculli

“Els millors cordons del mercat! Demostrat: un any de resistència”. Aquest podria ser l’eslògan d’un suposat cartell publicitari fet a partir de la fotografia d’un parell de bambes que pengen d’un cable elèctric del carrer Llívia, al barri del Guinardó de Barcelona. Ho comenten, mig en broma mig amb indignació, alguns veïns reunits al Racó de l’Avi Tarrés, un bar d’aquells de tota la vida.

Ramon Tarrés, el propietari, assegura que “deu fer un any que estan penjades aquí”. Tots hi estan d’acord, no poden dir exactament des de quan però estan segurs que el Nadal passat ja hi eren. Expliquen que durant una època se’n veien moltes pel barri i estan estranyats perquè “les van treure totes excepte aquestes”. Però no són les úniques que queden. La Joana, propietària d’una botiga d’alimentació natural de l’Avinguda Mare de Déu de Montserrat, assegura que les que hi ha al cable del davant de la seva botiga hi són des d’abans de l’estiu, i sospita que ningú les ha tret perquè que “als de la neteja els deu fer mandra venir amb una escala i tallar el trànsit per treure-les”.

Segons l’Ajuntament, el servei de neteja BCNeta “n’ha retirat en diverses ocasions” tot i que, diuen, no està especificat que sigui feina seva, ja que és un fenomen molt nou importat d’Amèrica Llatina. A més, recollir objectes penjats a aquesta alçada comporta una dificultat afegida: cal una grua per arribar-hi. L’Ajuntament assegura que la nova concessió per a la neteja del carrer, del 2009 al 2017, dotarà el servei de més infraestructures que “permetran treure millor les bambes del cablejat elèctric”.

Sobre el perquè de la presència de vambes penjades en els cables de la ciutat hi ha diverses teories. Ningú discuteix que és un costum importat de Llatinoamèrica, però el seu significat és una incògnita i genera llegendes urbanes. La més inquietant és la que diu que la presència d'espardenyes penjades és la marca territorial d'alguna banda, fins i tot per assenyalar l'àrea on trafiquen amb drogues. Fonts dels Mossos d'Esquadra, però, ho descarten. Els agents especialitzats en l'estudi de les bandes juvenils van investigar el cas i van arribar a la conclusió que tot plegat és un joc: ni tan sols a l'Equador té cap significat més.

Abandonades al carrer des de fa 7 o 8 anys

Les vambes, però, no és l’únic tipus d’objecte que pot quedar a la via pública mesos i mesos sense que ningú no el retiri. Es poden trobar coses tant sorprenents com les potes rovellades d’una antiga paperera o d’altres tan habituals com cadenes amb cadenat abandonades i que no lliguen res. És el cas de tres cadenes que jeuen als peus d’un fanal de la plaça Sanllehy “des de fa set o vuit anys”. Així ho assegura Francesc Gambús, que treballa des de fa 13 anys com a porter i escombra cada dia la part de vorera que hi ha davant de l’edifici, inclòs el tros del fanal. És més, fins i tot sap que “una de les tres cadenes era d’un noi que vivia de lloguer a l’escala i que sempre hi lligava la moto”.

En d’altres casos, les cadenes si que lliguen alguna cosa: bicicletes abandonades, o el que en queda. A l’aparcament de bicis del carrer Balmes cantonada Provença hi ha totes les rampoines necessàries per reconstruir una bicicleta sencera: l’estructura sense manillar d’una Mountain Bike vermella, l’estructura –aquest cop amb el manillar– del que havia estat una Gios blava, i dues rodes que havien format part d’una bici de color gris. La Lorena Trucco, que hi aparca la seva bicicleta per anar a treballar, assegura que les restes de les tres bicis estan lligades a l’aparcament des fa molt temps: “almenys des que jo treballo aquí, ja fa nou mesos”.

Segons fonts de la Guàrdia Urbana, encarregada de detectar aquest tipus d’incidències, es retiren les bicicletes “quan presenten signes evidents d’abandonament” o quan algun ciutadà assegura que la bicicleta està abandonada des de fa temps. El protocol marca que s’hi enganxi un distintiu i al cap de 40 dies es retiri. La Lorena confirma que “durant un temps tenien unes enganxines avisant que se les endurien, però no se les van endur”. De les enganxines ja no en queda ni rastre. Segons la Guàrdia Urbana, amb el model de policia de proximitat presentat fa quinze dies, aquest tipus d’incidències es resoldran més fàcilment.
_________________________________________________

Un grup antifeixista destrossa un monument a dotze carmelites inaugurat fa dos mesos a Cervera

Un grup autoanomenat Milícia Antifeixista de Catalunya ha reivindicat les destrosses fetes a un monument en honor a dotze monjos carmelites assassinats pels republicans durant la Guerra Civil, situat al Clot dels Àubens, a uns dos quilòmetres de Cervera

Un grup autoanomenat Milícia Antifeixista de Catalunya ha reivindicat les destrosses fetes a un monument en honor a dotze monjos carmelites assassinats pels republicans durant la Guerra Civil, situat al Clot dels Àubens, a uns dos quilòmetres de Cervera. Els desperfectes es van fer la nit del 14 al 15 de novembre.

El grup antifeixista ha reconegut que va arrencar les dotze creus de ferro, va destruir el peu de la creu de pedra, i la placa commemorativa. Així mateix, ha assegurat que va pintar una estelada i una falç i un martell en dues de les làpides.

"Desgraciat" i "incomprensible"

L'alcalde de Cervera, Joan Valldaura, ha qualificat de "desgraciat" i "incomprensible" al monument, que es va inaugurar fa dos mesos a la localitat. Valldaura ha dit que el monument destrossat era un "símbol de coses que no havien d'haver passat mai en cap guerra", fent referència a l'assassinat dels dotze monjos a mans "dels incontrolats" de la Guerra Civil.

L'alcalde ha afegit que és "una macabra coincidència que ara hi torni a haver uns incontrolats que destrossin aquest record2. Segons ell, aquests desperfectes suposen un "atemptat a la dignitat, a la llibertat i a la memòria de les persones".

Els Mossos d'Esquadra investiguen ara qui són els autors que han fet les destrosses al monument.

_________________________________________________

Lesseps: plaça dura i grisa

L'Ajuntament espera poder acabar les obres a finals de desembre. Crítiques per la poca vegetació i la decoració metàl·lica de grans dimensions. La nova plaça guanya espai per al vianant i restringeix el trànsit


Tres anys d'obres i una inversió de més de 43 milions d'euros per acabar convertint l'històric nyap de Lesseps en una gran esplanada grisa més a afegir a la llarga col·lecció de places dures estil made in Barcelona que impulsa l'Ajuntament des de fa anys. Si tot va bé, el consistori preveu finalitzar la reurbanització d'aquest nus viari de vital importància per a la ciutat a finals del mes que ve, tot i que de moment no hi ha data d'inauguració.

La part que dóna al carrer Torrent de l'Olla, que és on anirà l'única zona verda de tota la plaça -amb parc infantil, una mena d'amfiteatre i unes pistes de petanca-, tot està encara per fer

La raó principal de la cautela municipal és, sobretot, la repercussió que té sobre la plaça en qüestió la construcció de la línia 9 del metro, una obra responsabilitat de la Generalitat que s'allargarà com a mínim uns tres anys més, tot i que la versió oficial és que l'obra no ha d'afectar gaire perquè la major part es farà a nivell de subsòl.

L'altra raó sobre la incertesa del calendari, segons sospiten els veïns, és que, quan falten dos mesos per acabar l'any, a la banda sud de la plaça el més calent és a l'aigüera. A la part de Lesseps que toca amb el carrer Gran de Gràcia encara s'està acabant de col·locar el paviment, mentre que a la part que dóna al carrer Torrent de l'Olla, que és on anirà l'única zona verda de tota la plaça -amb parc infantil, una mena d'amfiteatre i unes pistes de petanca-, tot està encara per fer.

Malgrat que la complexa remodelació es va consensuar a partir d'un complicat procés participatiu amb les entitats veïnals dels districtes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi que va començar el 2002 i va culminar l'estiu del 2005 amb l'aprovació definitiva del projecte per part de l'equip de govern i la modificació del pla general metropolità, la realitat és que el seu disseny definitiu està provocant moltes crítiques.

Si bé és cert que s'han aconseguit superar amb més o menys èxit els reptes de guanyar espai per al vianant, restringir el trànsit, superar el desnivell i facilitar la comunicació entre els barris del nord i sud de la plaça segregats durant molts anys per la ronda del Mig, el descontentament és generalitzat i el gruix de les queixes ciutadanes se centra en l'escassa vegetació. El color verd ocuparà una cinquena part de la superfície, a tot estirar, i els pocs arbres que s'estan plantant garanteixen que travessar la plaça Lesseps en ple mes d'agost serà un infern.

La xifra de 450 arbres prevista al projecte s'ha anat rebaixant a mesura que avançaven les obres. Per exemple, a la banda nord de la plaça, tant la que toca a l'església dels Josepets com la de davant de la biblioteca Jaume Fuster, la presència d'arbres és virtual. L'existència d'un col·lector ha fet pràcticament impossible posar-hi ni una sola planta, i l'alternativa ha estat col·locar-hi unes jardineres.

La plaça Lesseps, idea de José María de Porcioles i construïda a finals dels setanta, ha estat objecte de múltiples reformes, totes fracassades per haver-ne abordat la urbanització com si es tractés d'una placeta de barri més.

_________________________________________________________________

 Més de 500 establiments catalans promocionen els productes Catalunyam!

La campanya es va iniciar al mes d'abril i pretén arribar a totes les comarques del territori català

Més de 500 establiments catalans venen productes agraris amb la marca Catalunyam! des de la posada en marxa de la campanya al mes d'abril. Així ho ha assegurat el vicepresident de l'Associació Catalana de Productors Agraris i Comerciants de la Terra, Josep Maria Coll.

Catalunyam! va néixer amb l'objectiu d'assegurar un producte que té qualitat, sostenibilitat i un preu just, per a comerciants i consumidors. El secretari de Comerç i Turisme de la Generalitat, Emili Valdero, ha assegurat que la campanya pretén arribar a totes les comarques catalanes, i que cada dijous als mercats de la ciutats es portarà a terme una degustació perquè les persones coneguin aquests productes.

Segons Valdero, l'aspecte més positiu dels productes Catalunyam! és que s'ofereixen segons l'estació en què s'han de consumir. "Ara començarem amb els cítrics, així ens assegurem que arribin amb la qualitat que prometem", ha explicat.

Durant aquests primers mesos de funcionament, s'han facturat 500.000 euros i s'han venut 500 tones de productes. A més, Mercabarna també disposa de cinc distribuïdors de productes Catalunyam! perquè arribin a tots els sectors.

________________________________________________

Desarticulen una organització que introduïa noies brasileres a Catalunya per explotar-les sexualment

En total, han detingut 25 persones a Lloret de Mar, la Bisbal d'Empordà, Calonge, Vilablareix, Mont-ras i Fontcoberta acusades de delictes contra els drets dels estrangers relatius a la prostitució, contra els drets dels treballadors, detenció il·legal, amenaces i possessió d'armes, entre d'altres

La Policia Nacional ha desarticulat una organització que introduïa dones brasileres a l'Estat espanyol per explotar-les sexualment en diversos clubs. En total, han detingut 25 persones a Lloret de Mar, la Bisbal d'Empordà, Calonge, Vilablareix, Mont-ras i Fontcoberta acusades de delictes contra els drets dels estrangers relatius a la prostitució, contra els drets dels treballadors, detenció il·legal, amenaces i possessió d'armes, entre d'altres. La investigació es va iniciar al maig quan el consolat del Brasil va alertar que dues dones havien fugit d'un club de Girona on les obligaven a prostituir-se sota amenaces de mort.

Paral·lelament, les autoritats espanyoles van informar la UCRIF de Barcelona que la policia brasilera havia iniciat una investigació per tràfic de persones per explotar-les sexualment. Als agents del país sud-americà els constava que les despeses del trasllat havien estat assumides per empresaris espanyols, concretament pels propietaris dels clubs. Investigacions posteriors van determinar que els principals membres de la xarxa residien a la demarcació de Girona.

Les noies eren captades al Brasil i els feien creure que viatjaven per treballar com a cambreres en hotels. Els responsables de l'organització s'encarregaven de facilitar els bitllets d'avió i els diners necessaris per complir les exigències en matèria d'immigració.

"Un cop a Catalunya, els passaports de les noies eren intervinguts i els impedien abandonar les instal·lacions del club fins que no haguessin cancel·lat el deute"

Aquestes quantitats oscil·laven entre els 500 i els 1.000 euros, uns diners que més tard havien de retornar a l'organització. Els detinguts avisaven les noies de com havien de vestir i de comportar-se als controls fronterers per semblar turistes que viatjaven a l'Estat espanyol per un curt període de temps.

Un cop a Catalunya, els passaports de les noies eren intervinguts i els impedien abandonar les instal·lacions del club fins que no haguessin cancel·lat el deute. El període de treball necessari per aconseguir-ho era d'uns sis mesos, ja que la quantitat total podia augmentar si no complien les normes imposades.

Les noies treballaven cada dia i si volien tenir un dia de festa havien de pagar 300 euros. També havien de pagar 150 euros més si acabaven els seus serveis abans de les 8 del matí i 70 euros diaris en concepte d'allotjament, llençols, llum, tovalloles, preservatius i sabó.

Catorze dels detinguts eren membres de l'organització desarticulada. La majoria de les víctimes tenien el seu origen a la localitat brasilera de Natal. D'altra banda, la dona que captava les noies al seu país d'origen, C.F.D.T., ha estat acusada de tràfic internacional de persones.

Durant l'operació s'han efectuat cinc registres: dos en clubs, dos més en domicilis particulars i un altre al Brasil, en els quals s'ha aconseguit nombrosa documentació sobre l'activitat dels detinguts. Aquests registres han permès trobar una pistola del calibre 6/35mm, dues pistoles de gas comprimit, 68.202 euros, material informàtic divers, justificants d'enviament de diners al Brasil i documentació.

________________________________________________________________




Una campanya demana a Port Aventura que promocioni la castanyada per comptes del 'halloween'

El portal criteri.cat considera que el parc d'oci "promou una iniciativa uniformitzadora i sense tradició al país"

El portal e-criteri.cat, dedicat al foment d'una perspectiva catalana de la realitat del país ha engegat una campanya en què demana al parc temàtic Port Aventura que promocioni la tradició de la Castanyada per comptes del halloween.

La campanya, que consisteix en un enviament de cartes a la direcció del parc d'oci de Salou i Vila-seca, considera que l'actual campanya de màrqueting del parc temàtic, inspirada en la festivitat del halloween, "promou una iniciativa uniformitzadora i sense tradició al país, que no fa més que malmetre una tradició com la Castanyada".

Per això mateix, la campanya demana "la retirada d’aquesta campanya" i els convida "a potenciar la Castanyada com a element de màrqueting i de captació de clients".

________________________________________________

Una resolució judicial impedeix el tancament de TV3 al País Valencià

El jutjat número 5 de València denega a la Generalitat Valenciana l'autorització per tancar el repetidor situat a la serra Perenxisa perquè vulneraria "el dret a la llibertat d'expressió i comunicació reconegut en la Constitució"

El jutjat contenciós administratiu número 5 de València ha denegat a la Generalitat Valenciana l'autorització per tancar el repetidor de TV3 de la serra de Perenxisa (València). Segons han indicat avui fonts d'Acció Cultural del País Valencià en un comunicat, l'òrgan judicial ha estimat que la Generalitat no ha aconseguit acreditar la proporcionalitat de la mesura sol·licitada, ja que "no s'expliciten els efectes de la infracció, ni l'evitació de perjudicis que afecten els titulars de concessions de servei públic".

A més el jutjat número 5 ha afirmat que aquesta mesura "comporta una afectació del dret a la llibertat d'expressió i comunicació reconegut en la Constitució com a dret fonamental al seu article 20.1". Les mateixes fonts han destacat que l'òrgan judicial ha estimat desproporcionada la mesura sol·licitada per la Generalitat i ha recordat que es tracta d'un acte provisional, ja que l'expedient està pendent d'un recurs d'inconstitucionalitat.

En aquestes circumstàncies, i tenint en compte que hi ha llibertats i drets fonamentals en joc, el jutjat ha denegat la sol·licitud a l'espera de la resolució sobre la qüestió de fons, ha puntualitzat Acció Cultural. L'entitat cultural ha explicat que es tracta de la tercera resolució judicial contra el tancament dels repetidors de TV3 i denegatòria de l'autorització a la Generalitat Valenciana.

En aquest mateix sentit es van pronunciar el jutjat contenciós número 2 de València respecte al repetidor del Mondúver i el jutjat contenciós número 1 de Castelló respecte al repetidor del Bartolo. Mentrestant, s'espera aviat la sentència del Tribunal Superior de Justícia respecte a l'expedient sancionador que afecta els repetidors de la Carrasqueta, Mondúver i Bartolo.

_______________________________________________

Estudiar en català porta al consum de drogues?

Una associació d'immigrants colombians a les Balears difon una campanya de boicot als productes etiquetats en català i conclou que la immersió lingüística aboca "els joves colombians" al consum de drogues

L'Associació Colombia Unida a Balears (Asocolombia) ha iniciat una campanya de boicot als productes etiquetats en català i els establiments retolats en aquest idioma a través d'un enviament massiu de correus electrònics auspiciats pel president de l'entitat, José William Vega García, que arriba a vincular la immersió lingüística en català amb el consum de drogues.

Aquest espanyol d'origen colombià, que anteriorment ha mantingut estrets vincles amb el Partit Popular i amb el periodista Pedro J. Ramírez, defensa a la campanya 'No compres si no entiendes' que els colombians residents a les Balears boicotegin els productes etiquetats en català. Aquesta seria una mesura contra el que Asocolombia considera un govern balear "dirigit pels nacionalistes xenòfobs d'Unió Mallorquina" . En declaracions posteriors a la distribució del comunicat, el president de l'associació ha assegurat que l'impuls del català a l'educació duia "els joves colombians" a entrar en el món de la droga. Segons vega, la immersió lingüística fa que els nens colombians "no s'hi puguin integrar", fet que "provoca absentisme a les aules" i els aboca "al món de les drogues".

El comunicat, que ha estat rebutjat per la majoria d'entitats polítiques balears, així com per altres associacions d'immigrants, ha estat posteriorment matisat pels seus mateixos autors, tot assegurant que han estat "amenaçats per nacionalcatalanistes" i que la campanya "no pretén discriminar ningú".

______________________________________________

Perill d'extinció?


Segons la minienquesta, el català a Rodalies sols supera un 0,7% el 30% d’ús social sota el qual la UNESCO veu una llengua en perill d’extinció

Aquest estiu la filòloga Carme Junyent va impressionar tothom en anunciar que el català estava en perill d’extinció a Andorra. Per argumentar-ho va explicar que l’ús social del català a Andorra havia baixat al 29% (quan fa deu anys era del 50%). I aportava un criteri de la UNESCO: una llengua està en risc d’extinció quan l’ús social està per sota del 30%.

Avui, faig el meu experiment sobre l’ús social del català, no a Catalunya globalment, sinó on és més feble i on la seva feblesa pot ser decisiva: a l’àrea metropolitana de Barcelona, on viuen dos terços de la població. Faré la meva enquesta en un viatge en tren de Rodalies: Sitges-Barcelona-Mataró, i tornada. La feina és senzilla: estar atent, parar l’orella i anotar quantes converses són en català i quantes en castellà. Surto a dos quarts de vuit del matí, hora punta.

Sitges-Barcelona-Mataró

Començo a prendre nota a l’andana de l’estació de Sitges. Em trobo amb dues dones joves, ben vestides, que parlen d’advocats, fiscals i jutjats, en català. A la vora, un grupet de cinc persones, dues dones i tres homes encorbatats: tots en castellà. Pujo al tren i paro l’orella a la conversa de dues dones: una d’elles ha aconseguit un interinatge a la Generalitat i l’altra li contesta: “Vaya chollo, eso ya será para toda la vida, ¿no?”

Em trobo un home i una dona que parlen en veu baixa i jo, xafarder com sóc, sec al seu costat amb la llibreta i el boli i els somric. Paro l’orella. Parlen en castellà, però no sobre coses íntimes, sinó sobre una connexió a internet amb Menta. “A mi nunca me ha fallado el correo, ¿sabes?”, diu l’home. Ella demana: “¿Y cuántos megas de internet te da?” I l’home: “Seis”. Passejo i sec vora un parell de dones amb una conversa molt animada, en castellà. Parlen d’oposicions. Una d’elles diu: “Ya casi he terminado con la legislación. Me faltan cinco temas”.

Però la conversa més estel·lar és entre tres noies. Comença amb referències a la meteorologia (ha de ploure el cap de setmana) i deriva ràpidament caps als inconvenients que té casar-se amb pluja. “Es que entonces no luce nada: ni el coche, ni las flores, ni el vestido... Y encima tienes que retocarte el maquillaje”. Una altra afegeix: “Pues si que lo tiene jodido Carmen”. I la tercera: “El dicho ése de novia mojada, novia afortunada, es mentira. Sólo para consolar”.

A Sants, topo amb el primer home que va parlant amb mòbil, amb el micro i els auriculars. En castellà. Canvio d’andana i vaig a la 8, per agafar el tren cap a Mataró. Hi ha dues senyores d’edat que enraonen, en castellà, amb la filla d’una d’elles, que porta la revista Semana amb aquest titular: Letizia: nariz sí, barbilla, no.

Al tren cap a Mataró m’hi trobo dues novetats: dues parelles diferents que parlen en xinès. I dues sud-americanes que tenen una conversa apassionant sobre religió mentre llegeixen dos llibres: El divino romance i Una madre conforme al corazón de Dios. Ja a l’estació de Mataró, topo amb una colla de negres del Maresme i paro l’orella: parlen en alguna llengua africana que no identifico. Una mica enllà, tres individus amb pinta de magribins parlen en àrab (o en amazic, vés a saber).

Esmorzo un cafè amb llet i un entrepà de truita a la granja Els Castells, i observo per primera vegada un xoc lingüístic. Quan arribo, dues senyores i una iaia amb els cabells blancs parlen animadament en català. Al cap d’una estona, arriba una quarta senyora que parla en castellà. Resultat? El que el lector ha vist i escoltat milers de vegades: la conversa segueix en castellà.

Desaparició per art de màgia

Ja al tren Mataró-Barcelona, observo una situació semblant, en una colla de quatre joves. Dos parlen entre ells en castellà i els altres dos en català. S’ajunten, comencen a parlar tots quatre alhora i el català desapareix com si hi hagués passat per davant la capa del Màgic Andreu. Al viatge de tornada, ja bastant cansat de prendre notes, em limito a fer una doble columna a la llibreta i, com Robinson Crusoe, anar marcant amb una ratlleta cada cop que sento parlar en castellà o català.

Arribo a casa després de tres hores i mitja de viatge, obro la llibreta i repasso les meves notes. Faig números. Converses escoltades: 78. Converses en català: 24. Converses en castellà: 49. Altres: 5. I ara les dades en percentatge. Català: 30,7%. Castellà: 62,8%. Altres: 6,4%.

Segons la minienquesta, el català, als trens de Rodalies, només supera en 0,7 punts el 30% de percentatge d’ús social sota el qual la UNESCO afirma que una llengua està en perill d’extinció. Una dada esgarrifosa, que qualsevol lector pot corroborar fent minienquestes semblants. Qui s’anima?

_________________________________________________

ERC, CiU i ICV critiquen la sentència del Constitucional contra la consulta d'Ibarretxe


Amb matisos diferents, els tres partits consideren que els magistrats han fet una lectura massa restrictiva de la Constitució. UDC expressa "respecte" per la sentència i pel govern basc. Els socialistes mostren "respecte absolut" per la resolució judicial

El Tribunal Constitucional ha fet una lectura excessivament "restrictiva" de la Constitució a l'hora d'analitzar la proposta de consulta popular del lehendakari, Juan José Ibarretxe, per al País Basc. Aquesta és la conclusió de CDC i ICV, que han coincidit en l'elecció de l'adjectiu.

Segons l'ecosocialista Joan Herrera, diputat al Congrés, el govern espanyol hauria de "viure amb més normalitat" que les comunitats autònomes puguin fer consultes a la ciutadania "sempre que no siguin vinculants".

Des de CDC, el secretari general adjunt, Felip Puig, ha anunciat que continuen donant suport "a totes aquelles iniciatives que el govern i el poble basc emprenguin per decidir el seu futur". Tot i advertir que la realitat catalana no té "res a veure amb la basca", Puig ha constatat que la sentència coneguda aquest dijous "no és un bon presagi pel que fa a la lectura que pugui fer el Constitucional de l'Estatut de Catalunya". També ha indicat que "Catalunya no pot renunciar a utilitzar els mecanismes de participació democràtica necessaris per exercir el dret a decidir".

ERC també ha respost amb contundència. Per Joan Ridao, secretari general dels republicans, "digui el que digui el Tribunal Constitucional, només el poble basc té dret a decidir el seu futur". Per Ridao, l'Estat hauria d'entendre que "no es poden posar barreres a la democràcia". Pel diputat, la decisió del TC està "condicionada per interessos polítics" i només contribueix a enrarir els clima polític i a retardar la solució pacífica al conflicte basc.

UDC, en canvi, ha mostrat una reacció més tèbia. La portaveu dels democristians, Joana Ortega, ha assegurat que no es pot traslladar l'escenari basc a Catalunya, que el tipus de consulta plantejat per Ibarretxe "no és el camí a seguir a Catalunya perquè portaria a la frustració" i que respecta en la mateixa mesura la sentència i la proposta del lehendakari.

Finalment, Daniel Fernández, coordinador dels diputats del PSC al Congrés dins del grup del PSOE, ha expressat "respecte absolut" per la resolució judicial perquè certifica la consulta que volia fer Ibarretxe era "il·legal". Paral·lelament, però, Manuel Bustos, alcalde socialista de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), ha introduït un altre matís. En declaracions a TV3, Bustos ha entès la sentència del Constitucional "perquè no podia dir una altra cosa en el context actual". Tanmateix, l'alcalde de Sabadell està segur que "aviat qualsevol nacionalitat podrà fer les consultes que consideri oportunes". "No té sentit que una comunitat no pugui fer la consulta que vulgui en ple segle XXI", ha argumentat.

__________________________________________________

Carod-Rovira assegura que Catalunya està "cansada de ser la fàbrica d'impostos d'Espanya"



El vicepresident del govern assegura que Catalunya necessita "solucions i diners" perquè els catalans cada cop estan "més farts"

El  vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha tornat a referir-se a la polèmica sobre la negociació del nou finançament a,nb eñ govern espanyol assegurant que "Catalunya no és una ONG solidària" i que "estem cansats de ser la fàbrica d'impostos d'Espanya".

"Catalunya és un país que té les seves necessitats socials, té les seves conveniències de modernització i n'estem cansats de ser la fàbrica d'impostos d'Espanya", ha remarcat. "Per tant -ha afegit- ja no necessitem discursos, menys encara quan tenen la supèrbia del ministre Solbes".

Sobre de les declaracions de José Montilla aquest dissabte, en les quals el president català afirmava que no acceptarà imposicions, Carod ha dit que "el president parla en nom del govern, i el govern de Catalunya i el poble de Catalunya no estem disposats a tolerar més imposicions".

"El que necessitem són solucions i diners perquè a Catalunya cada vegada la gent n'està més farta", ha continuat.




*S'ofereixen notícies d'actualitat relacionada amb els Països Catalans; les actualitzacions són setmanals.