Visita aquí notícies antigues | Visita també l'apartat d'opinió, on podràs deixar els teus comentaris i inclús, redactar articles per penjar-los al web.

ERC acusa l'Ajuntament de Perpinyà de fer cas a l'extrema dreta i de censurar el català

Les intervencions en català del regidor d'ERC, Enric Vilanova, "ja no apareixen als actes de les sessions amb pretext que es fan en català"

Esquerra Republicana de Catalunya ha acusat l'Ajuntament de Perpinyà de censurar i prohibir el català al consell municipal perquè les intervencions del regidor d'ERC, Enric Vilanova, "ja no apareixen als actes de les sessions amb el pretext que es fan en català". Vilanova i el president d'ERC Catalunya Nord, Joan Ridaura, han denunciat aquest dissabte en roda de premsa un "front comú" entre la dreta i l'extrema dreta contra el català ja que, segons ells, amb aquesta decisió l'alcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy, "ha posat en aplicació la proposta del representant del Front National, Louis Aliot".

Vilanova ha explicat que fins ara les seves intervencions eren transcrites en català amb la traducció en francès però que "en les actes de l'últim ple només surt la menció en francès M. Vilanova s'exprime en catalan i res més". El regidor republicà considera que l'alcalde no els ha donat cap explicació sobre aquest canvi i que l'única relació que veu amb aquesta decisió, és l'aplicació de la petició feta per Aliot.

Segons Vilanova, "és del tot inadmissible que, mentre Perpinyà és Capital de la Cultura Catalana, que rep diners de la Generalitat per promoure la llengua i la cultura catalana, l'Ajuntament prohibeixi a un conseller municipal que parla català de fer-ho o li demani diners per traduir-ho".

Des que va prendre possessió del càrrec, el conseller d'oposició d'ERC, Enric Vilanova, s'ha sempre expressat en català al ple municipal de Perpinyà, provocant un debat tant a l'interior com a l'exterior de l'Ajuntament sobre la legalitat de l'ús de la llengua pròpia de Catalunya Nord.

Fins ara només el conseller del Front Nacional Jean Louis Alliot havia criticat, tant pel fons com per la forma, les intervencions en català del regidor republicà, mentre que l'alcalde li havia recordat que podia expressar-se legalment en català a condició de traduir-ho després en francès o de fer-ho traduir per una tercera persona descartant rotundament que l'Ajuntament es faci càrrec de la traducció simultània i de les despeses que això pugui generar.

Vilanova afirma haver enviat una carta a l'alcalde per demanar-li la factura de les traduccions que fins ara es feia de les seves intervencions, però que encara les espera. D'una manera més general Vilanova i Ridaura han qüestionat el funcionament democràtic de l'Ajuntament dient que l'alcalde fins i tot no compleix decisions que ell mateix ha votat, com ara la proposta feta per ERC de penjar la bandera del Tibet al frontal de l'ajuntament durant els Jocs Olímpics de Pekin, una proposta aprovada per la majoria municipal i l'alcalde i que al final no es va complir.

_________________________________________________

L'Ajuntament de Barcelona es compromet a reglamentar l'ús del català

Tots els grups municipals menys el PP han votat a favor d'una proposició d'ERC per constituir un grup de treball que confeccionarà el reglament durant el 2009

Tots els grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona menys el PP han votat a favor d'una proposició d'ERC a la comissió de Presidència que obliga l'Ajuntament a constituir una comissió amb representació de tots els grups municipals i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per confeccionar el reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament durant el 2009. Segons el president del grup d'ERC, Jordi Portabella, "és imprescindible que l'Ajuntament es doti d'un instrument com el reglament tal i com estableix la llei de política lingüística aprovada per la Generalitat, per avançar en el procés de normalització lingüística de l'administració local i impulsar l'ús social de la llengua catalana a la ciutat'.

El regidor de CiU Jaume Ciurana ha avisat que el reglament d'usos lingüístics "no ha de ser un llibre d'estil, ni un manual filològic, sinó un posicionament polític per garantir l'ús de la llengua en tots els àmbits municipals". Ciurana ha recordat que l'article 9.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística, en la disposició transitòria primera, estableix que les normes locals d'usos lingüístics han de ser aprovades en el termini màxim de dos anys comptats des de la seva entrada en vigor i "de l'aprovació d'aquesta llei ja fa més de 10 anys".

Portabella diu que tenir una ministra catalana "no serveix de res"

En la mateixa comissió, ERC ha demanat l'estat en què es troba la proposició aprovada l'any passat sobre la retirada dels escuts de franquistes del quarter del Bruc i de Capitania. El text instava a "iniciar els tràmits necessaris amb el ministeri de Defensa per tal que siguin retirats, o en el seu defecte que se n'impedeixi la visió des de la via pública, dels escuts franquistes que figuren a la façana principal dels edificis del Quarter del Bruc i del Palau de la Capitania General'.

Portabella ha dit que sent "tristesa" pel no compliment d'aquest acord ja que "des del desembre de l'any passat en què es va aprovar la proposició no ha passat res". En aquest punt s'ha preguntat per "la utilitat real de tenir una ministra de defensa catalana que forma part del partit majoritari a l'Ajuntament i al govern espanyol". Portabella ha dit que "a l'hora de la veritat tenir una ministra catalana no serveix de res".
____________________________________________

ERC vol que el rei aprengui català i que l'Exèrcit l'ensenyi als militars

Esquerra presentarà al Congrés i al Senat una bateria de 1.027 preguntes sobre l'ús del català

El senador d'ERC Miquel Bofill ha instat aquest divendres el govern espanyol a prendre les mesures necessàries perquè el rei rebi "classes de català" perquè és el cap d'un Estat "plurilingüe", i ha opinat que l'Exèrcit hauria d'ensenyar-lo als militars.

En roda de premsa al costat del diputat del Congrés Joan Tardà per presentar la campanya Mil i una preguntes al Govern espanyol sobre el que l'Estat no fa i hauria de fer pel català, ha considerat que el rei i també el príncep d'Astúries "han de parlar català".

Per aquesta raó, entre la bateria de 1.027 preguntes al Congrés i al Senat que presentaran la setmana que ve, preguntaran al Govern si "creu convenient instar el Cap de l'Estat a aprendre les llengües oficials, i particularment el català, per fomentar la pedagogia de la tolerància lingüística, la cultura i el plurilingüisme".

També pregunta al Govern si preveu "oferir els mitjans adequats perquè el Cap de l'Estat aconsegueixi un domini estàndard de la llengua catalana" i si creu que la pàgina web de la Casa Reial hauria d'editar-se també en català.

Català a l'exèrcit i la Guàrdia Civil

Dins la bateria de preguntes, ERC també inquirirà l'executiu central sobre si preveu "incloure l'ensenyament de les llengües oficials, especialment de la llengua catalana", a les acadèmies militars. Opinen que l'Exèrcit hauria de "respectar" el caràcter plurinacional de l'Estat a l'hora de retolar i emetre comunicats, i utilitzar la "forma catalana pròpia i oficial" dels topònims de les Illes Balears a la seva cartografia.

En una línia semblant, reclamaran al Govern si està "plenament normalitzat" l'ús del català a les dependències de la Guàrdia Civil a les Balears a la documentació que s'expedeix, i quina partida pressupostària preveu el Ministeri d'Interior per desenvolupar "formació lingüística" dels Guàrdies Civils destinats al País Valencià.

Amb les respostes que hagi de donar el Govern i el Senat a les seves preguntes, ERC pretén reflectir a les Corts les "contradiccions" del Govern d'un Estat plurilingüe en la "normalització del català". Per Bofill, la voluntat de la campanya "no és només denunciar, sinó que s'avanci" en la normalització del català.